Agregador de canals
Els drets culturals no els garanteixen les lleis. Els garanteixen les comunitats.
En els darrers anys s’ha començat a parlar amb més força dels drets culturals. Han entrat als discursos institucionals, a les polítiques públiques i als documents estratègics. És una bona notícia. Significa que la cultura deixa de ser considerada un luxe o un complement i passa a ser reconeguda com un dret fonamental.
Però hi ha una pregunta que encara ens fem massa poc.
Qui garanteix realment els drets culturals?
La resposta habitual és senzilla: les administracions públiques. I, certament, tenen una responsabilitat ineludible. Han de promoure polítiques culturals, facilitar l’accés a la cultura i protegir el patrimoni.
Però aquesta resposta és incompleta, perquè cap llei organitza una cercavila. Cap decret restaura una bèstia ni cap administració transmet, per si sola, els coneixements que passen d’una generació a una altra dins d’una colla.
Els drets culturals no es fan efectius quan s’escriuen en un document. Es fan efectius quan existeixen comunitats capaces de convertir-los en una realitat quotidiana.
Aquí és on el món del bestiari adquireix una dimensió que sovint passa desapercebuda: quan una colla dedica centenars d’hores a preparar una festa, no està només organitzant un esdeveniment. Està fent possible que un poble continuï exercint el seu dret a crear cultura, a compartir-la i a transmetre-la.
Quan una entitat ensenya un infant a portar una bèstia, no només està assegurant el relleu generacional. Està garantint que aquest infant pugui formar part d’una tradició que no es consumeix des de la grada, sinó que es construeix des de dins: es viu!
Quan un mestre constructor restaura una figura, no només conserva un objecte. Manté viu un llenguatge simbòlic, uns coneixements artesanals i una memòria col·lectiva.
Els drets culturals no són una idea abstracta. Tenen nom, cognoms i moltes hores de voluntariat. Aquest canvi de perspectiva també obliga a repensar les polítiques culturals.
Si acceptem que són les comunitats les que fan possibles els drets culturals, aleshores les entitats deixen de ser simples beneficiàries de subvencions. Es converteixen en infraestructures democràtiques imprescindibles. No som un actor més del sistema cultural. Som una part del sistema que fa possible que aquest existeixi.
Per això, quan una colla desapareix, no només es perd una activitat del calendari festiu. Es debilita la capacitat d’una comunitat per exercir els seus drets culturals.
Quan el relleu generacional falla, no només tenim un problema associatiu. Tenim un problema democràtic. Quan les entitats ens veiem obligades a dedicar més temps a la burocràcia que a generar vida cultural, no només estem dificultant la nostra feina. Estem afeblint les estructures que sostenen la participació cultural de milers de persones.
Potser ha arribat el moment de deixar de preguntar-nos quines activitats organitzen les entitats de cultura popular. La pregunta important és una altra. Quins drets deixarien d’existir si aquestes entitats desapareguessin? La resposta és incòmoda.
Sense les colles, sense els voluntaris, sense els artesans, sense les bandes, sense les federacions i sense totes les persones que sostenen el patrimoni des de l’associacionisme, els drets culturals continuarien existint sobre el paper. Però deixarien d’existir als carrers. I és als carrers on els drets culturals deixen de ser teoria per convertir-se en una experiència compartida. Potser aquest és el gran repte que tenim al davant: deixar de defensar la cultura popular només perquè és tradició. I començar a defensar-la perquè és una de les formes més potents que té una societat de garantir un dret fonamental: el dret de les persones a crear, compartir i viure la seva pròpia cultura.
Festa Major d'estiu de Sant Pere Pescador
Festes de Sant Pere a Figueres 2026
XXVI Aplec de la Sardana de Riudarenes
Festival Argillà
LXXIV Aplec de la sardana de Banyoles
El bestiari català farà vibrar Estocolm durant el 38è Aplec Internacional
Els carrers i les places del centre històric d’Estocolm acolliran una extensa programació dedicada a la cultura popular catalana, amb exhibicions de dansa, música, imatgeria festiva, castells, falcons, jocs tradicionals, gastronomia i moltes altres manifestacions que formen part de les festes populars de Catalunya.
Pel que fa al món del bestiari, hi participaran tres representants de diferents tipologies. En l’àmbit del bestiari de protocol, hi seran presents el Gall de la Pobla de Montornès i la Mulassa de Montblanc, mentre que el Drac de Jesús, de l’Associació Cultural i Juvenil 7 Cervells, representarà el bestiari de foc. També prendran part en l’esdeveniment els Falcons de Barcelona, una entitat que, a més de la seva activitat falconera, forma part de la família del bestiari.
A l’esquerra, el Gall de la Pobla de Montornès, a la dreta, l’Hydracus.
L’activitat començarà el dijous 13 d’agost a les 17 h amb la presentació oficial del 38è Aplec Internacional a la plaça de Slottsbacken. L’endemà, divendres 14, de 21 h a 22.30 h, tindrà lloc l’espectacle inaugural, que reunirà totes les colles participants en una primera mostra conjunta de la cultura popular catalana.
El dissabte 15 d’agost serà una de les jornades més intenses. Al matí a Norrbro es farà la fotografia oficial de tots els participants, seguida de la plantada dels elements festius (12 h – Vattentorget) i de la gran cercavila (12.30 h a 14.00h – Vattentorget – Slottsbacken) que finalitzarà amb un tirabol. Durant la tarda a Slottsbacken hi haurà exhibicions de Falcons i mostres de danses i balls de seguici. A la nit (21 h a 22.30 h – Slottsbacken), l’espectacle “La Festa Major a Catalunya” reunirà tots els grups participants i culminarà a Vattentorget amb la Nit del Foc, una cercavila nocturna en què el bestiari de foc serà un dels grans protagonistes.
La programació continuarà el diumenge 16 d’agost amb una nova plantada dels elements festius (de 12h a 12.30 h – Slottsbacken) i una cercavila dedicada a la imatgeria festiva pels carrers del centre de la ciutat (12.30 h a 15 h Slottsbacken – Kungsträdgården// Kungsträdgården – Slottsbacken). La cloenda arribarà al vespre amb un espectacle inspirat en la figura de Joan Amades i el seu llegat sobre el costumari català, que comptarà amb la participació de totes les colles presents.
Paral·lelament, durant tot el cap de setmana, els visitants podran gaudir d’una mostra permanent de jocs tradicionals i tallers de cultura popular a Kungsträdgården, un espai que permetrà descobrir de prop diverses expressions del patrimoni festiu català.
Amb aquesta nova edició de l’Aplec Internacional, Estocolm es convertirà durant tres dies en un gran aparador de la cultura popular catalana. La presència del bestiari, juntament amb la resta de manifestacions festives, contribuirà a donar a conèixer internacionalment unes tradicions que continuen vives gràcies a la implicació de centenars de colles i entitats d’arreu del país.
Tota la programació, al llibret oficial de l’Aplec, descarrega’l aquí.
34è Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona
XXXIV Cantada d'havaneres a la Platja de Pals
Juliol al Centre Artesà Tradicionàrius (C.A.T)
Festa Major d'Albanyà
Festes de Sant Pere a l'Hospitalet de l'Infant
La cultura del foc vendrellenca arriba als més petits amb el llibre ‘El foc, la nostra il·lusió. Diables i bèsties del Vendrell’
L’obra ha estat creada per Mar Vives Guasch, autora del text, amb il·lustracions i disseny d’Helena Ribas Domènech. Ambdues autores, vinculades al municipi, han impulsat aquest projecte amb la voluntat de donar a conèixer la importància que té la cultura del foc dins el patrimoni festiu vendrellenc.
Actualment, el Vendrell compta amb tretze colles i agrupacions relacionades amb el foc, integrades tant per infants com per adults. Entre elles el Drac del Vendrell, el Borinot de Foc, el Bou de Foc, la Mulassa Feixuga, la Víbria, el Drac de Foc el Tallot, el Drac de Foc el Cabrot, el Cabrot Petit, la La Tortuga de Foc, el Caramot del Vendrell i les Quatre puces que l’acompanyen. Aquesta realitat ha inspirat una publicació que combina una història de ficció amb continguts divulgatius i material gràfic.
El relat transcorre entre dues dates destacades del calendari festiu local: la revetlla de Sant Joan i la nit de Santa Anna, quan té lloc la tradicional Cercavila de Foc. Al llarg de les seves pàgines, els lectors descobriran curiositats sobre les festes populars del municipi i aprendran aspectes relacionats amb el món dels diables i les bèsties, com ara les diferències entre una cercavila i un correfoc o les característiques singulars de l’encesa del campanar.
La publicació també incorpora un apartat final dedicat a les colles de foc del Vendrell, amb informació descriptiva de cadascuna i una selecció d’imatges de les seves actuacions.
El projecte ha comptat amb el suport de la Regidoria de Cultura Popular de l’Ajuntament del Vendrell.
La presentació oficial del llibre tindrà lloc el 22 de juny a les 18.30 hores a la Sala Polivalent del Portal del Pardo.