Agregador de canals

L’exposició recorre els moments clau d’aquest somni compartit i posa en valor la força col·lectiva que l’ha fet possible: dones i homes que l’han mantingut viu, superant reptes i projectant-lo cap al futur. Consulta tota la informació al web de la Sagrada Família. Aquesta activitat està emmarcada dins la commemoració de l'Any Gaudí. Darrera actualització: 4/03/2026

Fira de promoció turística, d’artesania i gastronomia per a reviure l’època en la qual es va construir la Casa Botines, durant un cap de setmana l’Entorn Gaudí s’omple de vida per reviure els ideals del modernisme: concerts, artesania, xerrades, tallers i gastronomia són algunes de les activitats proposades per a aquesta edició. Aquesta activitat està emmarcada dins la commemoració de l'Any Gaudí. Darrera actualització: 12/03/2026

Les Colles del Barri i de la Ciutat presenten en un espectacle amb un relat coherent i significatiu que connectarà amb la història i el simbolisme de la Basílica, així com amb la història de la ciutat que l’acull, posant en valor la importància històrica, social i cultural de l’esdeveniment. Es vol transmetre als assistents el pes i la rellevància d’aquesta commemoració amb un to festiu i popular. Hi col.labora l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), el Districte, la Basílica i la Coordinadora d’Entitats. Consulta tota la informació al web de la Sagrada Família. Aquesta activitat està emmarcada dins la commemoració de l'Any Gaudí. Darrera actualització: 4/03/2026

Les colles de cultura popular de Catalunya prenen protagonisme en diverses jornades plenes de color, música i tradició. Aquestes agrupacions omplen l’entorn de la Sagrada Família amb les seves actuacions, mostrant la riquesa i diversitat del patrimoni festiu del país. Un homenatge viu i compartit a Gaudí, que sempre va saber veure en la cultura popular una expressió genuïna de l’ànima del poble. Hi haurà actuacions de castellers, sardanes, esbarts, falcons, gegants, trabucaires, correfocs i diables, entre d’altres. Totes les activitats tindran lloc a l’exterior, davant la façana del Naixement, creant un ambient de festa oberta, comunitària i profundament arrelada en la cultura catalana. 26/09/2026: Sardanes amb la Cobla Sant Jordi 03/10/2026: 10 h – Falcons / 12 h – Esbarts / 18 h – Gegants / 20 h – Trabucaires / 20.30 h – Correfoc Consulta tota la informació al web de la Sagrada Família. Aquesta activitat està emmarcada dins la commemoració de l'Any Gaudí. Darrera actualització: 4/03/2026

La Festa del Modernisme de la Colònia Güell és una recreació teatral i escenogràfica de la vida quotidiana d’aquesta colònia tèxtil de finals del segle XIX amb els carrers de la Colònia com a escenari excepcional. Els diàlegs es basen en la memòria oral dels seus habitants i reflecteixen costums, anècdotes i problemàtiques d’aquella petita societat. Enguany la Festa arriba a la seva 26a edició, i vol retre un homenatge especial a l’arquitecte Gaudí, ideòleg de l’entramat urbanístic de la Colònia Güell i constructor de l’església per als obrers i les obreres. El fil conductor de les teatralitzacions serà la visita de Gaudí a la Colònia Güell, amb motiu del seguiment de les obres de l’església. Aquesta activitat està emmarcada dins la commemoració de l'Any Gaudí. Programa d'activitats de l'Any Gaudí a la Colònia Güell. Darrera actualització: 02/03/2026

Gaudeix en família de la Jornada d’Arquitectura! Aquest esdeveniment lúdic i educatiu està pensat per apropar infants i famílies al fascinant món de l’arquitectura i de l’obra de Gaudí, en un entorn tan emblemàtic com la plaça de la Sagrada Família. El primer dissabte d’octubre de 2026, la plaça es convertirà en un gran laboratori de creativitat. Consulta tota la informació al web de la Sagrada Família. Aquesta activitat està emmarcada dins la commemoració de l'Any Gaudí. Darrera actualització: 4/03/2026

Fruit de la col·laboració estable amb la Fundación ONCE, i amb motiu de la commemoració del centenari, es presenta una maqueta tàctil del temple per tal d’apropar la Sagrada Família en el seu conjunt a les persones amb baixa o nul·la visió. Descobrir la forma i l’essència d’un monument com la Basílica de la Sagrada Família pot ser un repte per a les persones amb dificultats de visió. Per això, l’experiència tàctil esdevé una eina fonamental, que ha de seguir un recorregut ordenat: del conjunt cap al detall. Amb aquest objectiu, la Sagrada Família i la Fundación ONCE, han fet un pas important amb la creació d’una maqueta general del temple. Aquesta peça permetrà percebre la forma global de l’edifici, el nombre de torres, el claustre i les capelles que l’envolten. És una representació que facilita la comprensió de l’estructura arquitectònica, que s’eleva cap al cel amb tots els seus elements —grans i petits— disposats en harmonia. Projecte complet del temple. Escala 1/200. Consulta tota la informació al web de la Sagrada Família. Aquesta activitat està emmarcada dins la commemoració de l'Any Gaudí. Darrera actualització: 4/03/2026

La Sagrada Família tanca l’any amb un acte solemne i ple de música i llum. Aquesta celebració especial servirà per felicitar el Nadal a la ciutadania i posarà en primer pla la Façana del Naixement, tot recordant la seva riquesa simbòlica i el llegat d’Antoni Gaudí. L’Escolania de Montserrat, juntament amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, obrirà la vetllada amb una actuació musical que recolllrà l’esperit més profund de les nadales catalanes, plenes d’emoció i espiritualitat. La mateixa nit, la façana esdevindrà protagonista per celebrar el misteri del naixement, la natura i l’origen de la creació, tot llençant un missatge a través de la llum i l’esperit originals que Gaudí va saber insuflar a la seva obra al cor de la ciutat. Consulta tota la informació al web de la Sagrada Família. Aquesta activitat està emmarcada dins la commemoració de l'Any Gaudí. Darrera actualització: 4/03/2026

La col·lecció que es pot visitar va començar l'any 1970 amb l'escena del Naixement, de mans del germà Gilbert Galceran, monjo de Solius, que va morir fa 10 anys, que ja tenia exposicions de pessebres a Roma i a l'Abadia d'Hauterive (Suïssa, prop de Friburg). S'hi poden veure 39 diorames. Excepte les figures, que per regla general ell encomanava expressament, la resta és obra de Gilbert i d'altres monjos de la comunitat com Albert Fontanet, que l'han ajudat en aquesta tasca. Aquesta mostra de diorames, de fet, es pot visitar tot l'any. De totes maneres, per qüestions de tema, la circumscrivim al període nadalenc. Cal inscriure-s'hi prèviament (al tel. 972 837084). Només s'admeten grups reduïts.

L’exposició permanent "Castrum. Armats de Mataró" ofereix una immersió en la història i la cultura dels Armats de Mataró, una tradició que es remunta a abans del 1705. L’exposició ocupa tres plantes, dues de les quals estan dedicades a mostrar peces des de principis del 1900 fins a l’actualitat. Aquesta col·lecció permet als visitants conèixer la cultura romana i catalana, tant social com militar, i desmitificar les particularitats dels Armats i Soldats de Pau de Mataró. La visita guiada, que es pot fer de manera individual o en grup, ofereix una visió detallada de la història i l’evolució dels Armats de Mataró. Els espais són accessibles per a persones amb mobilitat reduïda, ja que disposen d’ascensor. A més, l’exposició és un referent cultural a Catalunya, destacant per la seva capacitat d’adaptació a les realitats socials al llarg dels segles. Els Armats de Mataró són una part integral de la identitat cultural de la ciutat, i l’exposició Castrum permet als visitants explorar aquesta rica tradició. A través de les peces exposades i les explicacions detallades, els visitants poden apreciar la importància històrica i cultural d’aquesta entitat, que continua sent un símbol de la cultura catalana fins als nostres dies. Visita guiada individual o bé en grup. Aquest article de l'Agenda Cultural ha estat actualitzat el 7 d'octubre de 2024, per la qual cosa, en previsió de possibles modificacions posteriors, us recomanem contrastar la informació amb la que apareix publicada al web de Cultura de l'Ajuntament de Mataró. Podeu fer-ho seguint l'enllaç següent: Exposició permanent "Castrum. Armats de Mataró" al web de Cultura de l'Ajuntament de Mataró

Vilafranca del Penedès es prepara per viure la Trobada d’Àligues Històriques. Aquest esdeveniment reunirà deu figures d’àliga procedents d’arreu de Catalunya, totes elles destacades per la seva antiguitat, simbolisme i arrelament dins la cultura popular. La cita tindrà lloc el dissabte 11 d’abril i s’emmarca dins els actes commemoratius del centenari de l’Àliga de Vilafranca.

L’acte començarà a la Plaça Jaume I, on les àligues romandran exposades perquè el públic pugui contemplar de prop la riquesa artística i els detalls de cada peça. Aquest primer moment permetrà apreciar la diversitat d’estils, materials i interpretacions d’una figura que, tot i compartir simbolisme, presenta trets únics a cada municipi.

A partir de les 18.30 h, totes les àligues iniciaran una cercavila conjunta pels carrers de la vila (Pl. Jaume I → Pl. de l’Oli → la Vall del Castell → Pl. Constitució → C/ de la Parellada → Rbla. de Ntra. Senyora → C/ de Sant Joan → Pl. de la Vila). El recorregut travessarà espais emblemàtics fins a arribar a la Plaça de la Vila, punt final de la desfilada. Allà tindran lloc els esperats balls de lluïment, en què cada àliga mostrarà la seva coreografia pròpia.

Cartell de la Trobada d’Àligues Històriques 2026

La trobada comptarà amb la participació d’àligues amb una llarga trajectòria històrica. Des de l’Àliga de Lleida, amb referències documentals dels segles XVI i XVII, fins a l’Àliga de Cervera, documentada ja al 1423. També hi serà present l’Àliga d’Igualada, així com l’Àliga de Barcelona, amb orígens al segle XIV i plenament integrada al seu seguici popular.

Especial menció mereix l’Àliga de La Bisbal d’Empordà, considerada la més antiga de Catalunya, juntament amb les de Reus, Agramunt i Tarragona, totes elles amb una forta càrrega històrica i simbòlica. Completa la representació l’Àliga de Girona, amb una llarga trajectòria documentada des del segle XVI.

Fotografia de l’Àliga de Vilafranca

En aquest context, l’Àliga de Vilafranca esdevé l’autèntica protagonista de la trobada. Considerada una de les més antigues de Catalunya, es té constància de la seva existència des del segle XVII, vinculada a la Confraria de Sant Eloi, formada per argenters i ferrers de la vila. Ja des de l’any 1600 participava en celebracions públiques, com les processons de Corpus o esdeveniments destacats com la canonització de Raimon de Penyafort.

La seva presència a la Festa Major de Vilafranca està documentada des del 1778, així com en diverses processons de Sant Fèlix al segle XIX. Aquella primera peça, va deixar de sortir cap al 1882 a causa del seu deteriorament. L’any 1926, coincidint amb el Corpus, es va presentar una nova àliga impulsada per l’agutzil conegut com “Sigala”. Inicialment amb les ales desplegades, la seva estructura va haver de ser modificada poc després per facilitar-ne el port, plegant-les. Aquesta peça és la que, amb el pas del temps i diverses intervencions, ha acabat esdevenint l’actual. Després de diferents etapes i reconstruccions, l’any 2010 es va recuperar plenament l’àliga de 1926. Aquest treball va permetre retornar-li els colors originals, reforçar-ne l’estructura interna i eliminar afegits posteriors.

La Trobada d’Àligues Històriques esdevé una oportunitat única per contemplar la majestuositat d’aquestes figures i entendre el seu profund arrelament dins la cultura popular catalana.

La força del bestiari no és només a les places.
És també en els espais on decidim col·lectivament el seu futur.

Dissabte 11 d’abril de 2026
11.00 h (1a convocatòria) · 11.30 h (2a convocatòria)
El Cau de les Bèsties
Carrer Nou, 27 – Sant Vicenç dels Horts

Convoquem totes les entitats federades a l’Assemblea General Ordinària, l’espai clau de governança del nostre sector.

Què hi abordarem?
— Balanç i tancament de 2025
— Projecte i pressupost 2026
— Renovació de la junta
— Quotes i funcionament
— I els reptes col·lectius que tenim al davant

Trobareu la documentació i el formulari de delegació de vot a l’enllaç corresponent.

La participació no és només formalitat:
és corresponsabilitat, transparència i construcció de sector.

Ens hi veiem. Fem créixer el bestiari, també des de la governança.

El proper dijous 26 de març, a les 19.30 h, la Sala d’Actes de la Casa dels Entremesos acollirà la presentació de la segona edició actualitzada i ampliada de Els Cavallets Cotoners de Barcelona: cavallets, cavallins i cotonines, obra de Montserrat Garrich impulsada per l’Esbart Català de Dansaires.

Aquesta nova publicació revisa i amplia els continguts de l’edició anterior, incorporant informació actualitzada sobre els balls amb cavallets que actualment es poden veure als carrers i places d’arreu de Catalunya. També posa especial atenció en l’activitat desenvolupada durant els darrers vint-i-cinc anys pels Cavallets Cotoners de Barcelona, esdevenint així un testimoni valuós de la continuïtat i evolució d’aquesta expressió de la cultura popular.

Imatge de Els Cavallets Cotoners de Barcelona.

L’acte comptarà amb la participació de Raimon Casals i Gerard Pouget, així com de Daniel Trullols, president de l’Esbart Català de Dansaires. A més, la presentació inclourà una mostra en viu amb la presència i el ball dels Cavallets Cotoners de Barcelona, oferint al públic una oportunitat única de veure aquesta tradició en moviment.

La presentació és oberta a tothom i es planteja com una ocasió per conèixer de prop una part destacada de l’imaginari festiu català, així com per posar en valor la tasca de recerca, documentació i difusió que contribueix a mantenir viva la cultura popular.

Els Cavallets Cotoners. Font: acmphoto365.

Les Festes de Sant Josep Oriol tornen al barri del Pi aquest 2026. Del 14 al 23 de març, el barri celebrarà la seva festa major amb activitats per a tots els públics, novetats al programa i la participació de grups convidats d’arreu del país. Enguany, a més, la celebració coincideix amb una efemèride destacada: els 425 anys dels Gegants del Pi.

Durant el mes de març, el barri del Pi es prepara per viure una nova edició de la seva Festa Major. Com a activitat prèvia, s’ha inaugurat a la Casa dels Entremesos l’exposició “Ara balla pel camí. 425 anys dels Gegants del Pi”, que recorda la primera referència documentada d’aquestes figures, datada l’any 1601. També s’hi pot visitar la mostra amb les obres participants al concurs de cartells de les festes.

Fotografia dels Gegants del Pi a les Festes de Sant Josep Oriol, cedida per l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi.

Les celebracions començaran dissabte 14 amb el repic de les campanes del Pi. Tot seguit tindrà lloc el pregó, a càrrec d’Olga de Sandoval, comerciant del barri, amb interpretació en llengua de signes catalana. Aquell mateix matí se celebraran diversos actes tradicionals: la Remembrança del miracle de les monedes de Sant Josep Oriol, l’Anunci del Baladrer, la Tronada d’inici de festa, la cercavila anunciadora i el Ball dels quatre Gegants del Pi.

En aquesta ocasió, però, no ballaran les figures originals dels segles XVIII i XIX, ja que actualment es troben en estudi al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. Aquest treball permetrà aprofundir en la seva història i datació, i es preveu que finalitzi en els propers mesos.

A la tarda es farà la Diada Castellera amb els Castellers de Barcelona, que enguany comptarà també amb la participació de tres colles convidades: Vilanova, Cornellà i Viladecans. Ja al vespre es representarà el Retaule de Sant Josep Oriol, una peça teatral que recrea episodis de la vida del conegut com a “doctor pa i aigua”.

Fotografia del Lleó de Barcelona a les Festes de Sant Josep Oriol, cedida per l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi.

El diumenge 15 se celebrarà “Bestieses. Els convidats del Lleó i la Mulassa de Barcelona”. En aquesta edició, el Lleó convidarà l’Àliga d’Igualada, que rarament surt de la seva ciutat, mentre que la Mulassa rebrà el Bou de Gràcia, una bèstia estrenada recentment.

Aquell mateix dia també tindrà lloc, per primera vegada, una calçotada popular organitzada per veïns i entitats del barri. Els tiquets es podran adquirir prèviament a la botiga Mister Andreu, al carrer de la Palla. La jornada es tancarà amb l’espectacle sonor “El Miracle de Sant Josep Oriol”, del músic Michael John, una composició per a campanar i quartet de gralla que es podrà escoltar a la plaça del Pi. La proposta ha estat impulsada gràcies a una Beca Barcelona Crea 2025 de l’Ajuntament de Barcelona.

Dimarts 17 a les 20 h es projectarà a la Capella de la Sang del Pi el documental “Música Celestial”, dedicat a la figura del compositor Tomàs Milans i la seva relació amb Sant Josep Oriol.

Dijous 19, a la Casa dels Entremesos, el doctor Ramon Dilla oferirà la conferència “Les Festes de Canonització de Sant Ramon de Penyafort”, centrada en les celebracions que van tenir lloc fa 425 anys i que es consideren l’origen dels Gegants del Pi.

Divendres 20 a la tarda hi haurà la cercavila infantil amb la participació de les escoles del barri i de tots els infants que vulguin portar el seu gegantet, bèstia o capgròs. Tot seguit es farà una sessió de contacontes amb interpretació en llengua de signes catalana. A la nit tindran lloc l’Emmulassa’t!, un dels actes més festius del programa, i el Ball de Festa Major amb DJ Kylans.

Dissabte 21 se celebrarà la Passejada dels Oriols, els gegants de Ciutat Vella, que faran l’ofrena floral a Sant Josep Oriol mentre els veïns llancen monedes de xocolata. Aquestes monedes, elaborades especialment per a la festa, recorden la llegenda dels raves i les monedes del sant i porten gravada la imatge històrica del gegant del Pi. Enguany se’n produiran 12.000 unitats.

La jornada continuarà amb una ballada de l’Esbart Català de Dansaires, l’esbart degà de Catalunya. A la tarda hi haurà jocs infantils i els populars Atracaments d’en Perot lo Lladre, amb la incorporació de nous establiments participants.

Al vespre actuaran els Gegants de Tauste (Aragó), que participaran amb sis figures, entre les quals destaquen les dels reis Alfons XII i Maria Cristina d’Habsburg, peces del segle XIX que rarament surten de la seva localitat. La nit acabarà amb el Ball de Festa Major amb el grup Els Quatrevents.

Fotografia de la Mulassa de Barcelona a les Festes de Sant Josep Oriol, cedida per l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi.

Diumenge 22, vigília de Sant Josep Oriol, les Matinades amb gralles i tabals despertaran el barri. A partir de les deu del matí, la plaça de Sant Josep Oriol començarà a omplir-se amb la presència de gegants, bèsties, capgrossos i balls tradicionals arribats d’arreu de Catalunya.

Durant el matí també se celebrarà la Diada Falconera amb els Falcons de Barcelona. A les 11.30 h es faran diverses mostres de ball i, a les 12 h, sortirà la Cercavila de Festa Major. Hi participaran nombroses figures de Ciutat Vella i convidats destacats com el Ball de Panderetes de Vilafranca del Penedès, els Gegants d’Olivella, els del Poble Sec d’Igualada, els vells d’Amposta, el gegant adaptat l’Ocellaire de l’Eixample —el primer gegant barceloní portat amb cadira de rodes—, els Gegants de Tauste i els convidats d’honor: els Gegants històrics de Calella, acompanyats d’en Mastegamosques i els gegants infantils. També hi participarà per primera vegada a Barcelona el gegant més alt de Catalunya, en Romà de Manlleu, amb gairebé sis metres d’alçada.

Les festes culminaran dilluns 23 de març, diada de Sant Josep Oriol, amb el Toc Solemne de Campanes i l’Ofici de Festa Major a la Basílica del Pi. Durant l’acte es farà la ballada dels quatre Gegants del Pi amb música d’orgue i es cantarà l’Himne de Sant Josep Oriol, compost el 1909. La celebració acabarà amb la Tronada final, prevista a les 20 h des del campanar de la basílica.

Paral·lelament als actes al carrer, també s’organitzen activitats complementàries com La Ruta dels Atracaments, una gimcana familiar que convida a recórrer els comerços del barri tot buscant el personatge d’en Perot lo Lladre.

La festa és possible gràcies a la col·laboració de més de cinquanta comerços, associacions de veïns i entitats del barri, que treballen conjuntament amb els Gegants del Pi, el Districte de Ciutat Vella, la Basílica de Santa Maria del Pi i altres col·lectius del territori.

La programació completa es pot consultar al web www.gegantsdelpi.cat.

Cartell de les Festes de Sant Josep Oriol 2026. Dissenyat per Mireia Banchs i Gual.

L’Associació Mulassa de Tarragona, conjuntament amb l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC) i la Cooperativa Combinats, ha convocat la 3a edició del Premi Joan Salvadó Sorolla (Premi Janó), un guardó destinat a reconèixer treballs de recerca de batxillerat centrats en les tradicions festives catalanes.

Aquest premi, que porta el nom de Joan Salvadó Sorolla, president honorífic de l’Associació Mulassa de Tarragona, té com a objectiu fomentar l’interès per l’estudi i la investigació de la cultura popular entre els joves dels Països Catalans. En particular, el guardó vol impulsar treballs que aprofundeixin en els seguicis populars i en els diversos elements festius que en formen part, contribuint així a posar en valor el patrimoni cultural i associatiu del territori.

Poden optar al premi els treballs de recerca de batxillerat presentats durant el curs 2025-2026 en qualsevol centre d’ensenyament secundari dels Països Catalans. Els treballs han d’estar redactats en llengua catalana i han de tenir com a objecte d’estudi algun aspecte relacionat amb les nostres tradicions festives.

Les persones interessades a participar-hi han d’enviar un correu electrònic a premijoansalvadosorolla@gmail.com. El termini de presentació finalitzarà el 31 de maig de 2026. El veredicte del jurat es farà públic el mes de setembre a Tarragona.

Amb aquesta iniciativa, les entitats organitzadores volen continuar promovent la recerca i el coneixement sobre la cultura popular entre les noves generacions, reconeixent la tasca dels estudiants que decideixen dedicar els seus treballs acadèmics a estudiar i preservar les tradicions festives del país.

Enllaç Bases Premi Janó

 

La Seu de Bestiari (C/ Nou, 27 · Sant Vicenç dels Horts) acollirà aquesta primavera diverses activitats adreçades al públic infantil amb l’objectiu d’apropar la cultura popular catalana als més petits. La programació inclou un cicle de contacontes i un taller de música i dansa tradicionals, amb places limitades i inscripció prèvia. Conta Contes Bestial

El cicle Conta Contes Bestial proposa tres sessions pensades per a diferents franges d’edat, amb històries vinculades a l’imaginari festiu i tradicional.

• La primera sessió tindrà lloc el 17 de març a les 17.30 h, amb El Xumet de Foc i un Pipí Gegant, narrat pel seu autor, Amadeu Carbó. L’activitat està recomanada per a infants d’1 a 5 anys.
• El 10 d’abril a les 17.30 h serà el torn de De gran vull ser… Diable!, a càrrec de Vivim del Cuentu, adreçat a infants de 5 a 7 anys.
• Finalment, el 8 de maig a les 17.30 h, també amb Vivim del Cuentu, es presentarà De gran vull ser… Gegantera!, recomanat per a nens i nenes de 5 a 7 anys.

 

Taller de música i dansa tradicionals amb Ivan Caro

La programació es completa amb el Taller de música i dansa tradicionals amb Ivan Caro, que se celebrarà el 18 de març a les 17.30 h. L’activitat està adreçada a infants de 8 a 11 anys.

Durant el taller, els participants descobriran instruments, cançons i danses catalanes i pirinenques en una sessió pràctica i participativa, pensada per fomentar el coneixement i la vivència directa de la música tradicional.

Inscripcions

Totes les activitats es realitzaran a la Seu de Bestiari i tenen places limitades, per la qual cosa és necessari fer inscripció prèvia a través del formulari habilitat per l’organització.

• Enllaç del formulari del Taller de música i dansa tradicionals: https://forms.gle/iScqFkRRkhksCiNHA
• Enllaç formulari del Conta Contes Bestial: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLScsZ54ey7a0tcmq_VMyPoN_eZvoj3tnIGBzkmQRJWrWkxz3ig/viewform

Amb aquesta programació, la Seu de Bestiari consolida la seva aposta per la divulgació i transmissió de la cultura popular entre els més joves, oferint propostes adaptades a diferents edats i formats.

Bestiari fa una crida a totes les entitats federades a participar en la propera Trobada de Gegants i Bestiari que tindrà lloc el 18 de juliol de 2026 a Thuïr (Rosselló). L’esdeveniment, organitzat per l’Ajuntament de la vila a través de l’Oficina de Cultura i Animació, comptarà un any més amb la col·laboració de l’Agrupació, que hi aportarà diverses figures del bestiari festiu.

La jornada combinarà tradició, cultura popular i germanor entre territoris, amb una programació que s’estendrà durant tota la tarda i vespre i culminarà amb una cercavila de foc i una ballada de lluïment a la plaça de l’Ajuntament.

Trobada de Thuïr 2025.

Programa de la jornada – Dissabte 18 de juliol

• 15.00 h – Arribada de les bèsties
• 16.00 h – Trobada gegantera amb bèsties i tabals (sense foc)
• 18.00 h – Final de la trobada
• 19.00 h – Aperitiu
• 19.30 h – Sopar
• 21.30 h – Sortida dels gegants caminats
• 22.00 h – Cercavila del Bestiari amb pirotècnia
• 22.40/23.00 h – Ball de lluïment a la plaça de l’Ajuntament
• 23.30/00.00 h – Cloenda de la trobada

L’Oficina de Cultura i Animació de Thuïr obsequiarà les persones participants amb el sopar, en un ambient festiu que reforça els vincles culturals entre Catalunya i la Catalunya Nord.

Es busquen entitats participants

Es fa una crida per seleccionar quatre o cinc entitats federades que participin amb el seu element de bestiari de foc a la cercavila amb pirotècnia. A petició de l’organització, tindran preferència les entitats de la Catalunya Nord.

Què s’ofereix?

• L’Agrupació assumirà les despeses de desplaçament de l’entitat seleccionada.
• Es facilitarà el material pirotècnic necessari per a l’acte.
• La Mairie de Thuïr oferirà sopar a les persones assistents.
• No hi haurà possibilitat de pernocta.

Presentació de propostes

Les entitats interessades han d’enviar un correu electrònic a info@bestiari.cat abans del 28 de febrer de 2026 amb la informació següent:

• Breu escrit argumentant els motius pels quals es vol participar
• Fitxa de la figura o figures proposades (amb fotografia)
• Previsió del nombre de persones participants
• Pressupost del desplaçament (transport de la bèstia i/o autocar). La pirotècnia no s’ha d’incloure.

Una comissió tècnica vinculada a l’Agrupació valorarà les propostes rebudes i elevarà una proposta final als organitzadors. Es tindran en compte especialment les candidatures singulars, les de colles que celebrin aniversaris o aquelles que proposin el desplaçament de més d’una figura. En qualsevol cas, la decisió final correspondrà a l’organització de l’acte, atenent els seus objectius i pressupost.

Obligacions de les entitats seleccionades

Les entitats escollides hauran de:

• Confirmar el nombre definitiu de participants per a l’àpat
• Gestionar la comanda i recollida de la pirotècnia seguint les indicacions de l’Agrupació
• Aportar el rebut de la pòlissa de Responsabilitat Civil i els certificats CRE i RGCRE

Aquesta trobada representa una nova oportunitat per projectar el bestiari festiu més enllà del Principat i reforçar la presència de la cultura popular catalana al territori nord-català.

Trobada de Thuïr 2025.

La Diputació de Barcelona ha obert convocatòria de subvencions de cultura popular i tradicional a realitzar dins de la demarcació de Barcelona durant l’any 2026, organitzades per entitats culturals i federacions culturals sense finalitat de lucre.

• Extracte publicació Entitats BOPB 2026 [pdf]
• Bases Entitats CPT 2026: document en català [pdf]

Termini de presentació de sol·licituds fins al 6 de març de 2026  Cal accedir al formulari electrònic de sol·licitud amb el certificat electrònic de l’entitat o en els seu defecte amb el certificat electrònic del representant legal de l’entitat. Caldrà emplenar dit formulari amb les dades de l’entitat sol·licitant i adjuntar la Descripció del Projecte i el Pressupost de l’Activitat en els següents documents: Entitats

• Projecte de la Sol·licitud CPT Entitats [pdf] (botó dret i desar el document)
• Pressupost del Projecte CPT Entitats [pdf]  (botó dret i desar el document)

El Raval Infernal enceta una nova etapa coincidint amb el seu 45è aniversari. La Comissió del Raval Infernal —formada per membres del Drac de Terrassa i els Diables de Terrassa— ha obert un concurs públic per crear el nou logotip oficial de l’acte, una iniciativa que vol renovar i reforçar la seva identitat visual de cara als propers anys.

El Raval Infernal és un dels moments més intensos i esperats de la Festa Major de Terrassa. El foc, les espurnes, la música i la participació popular converteixen el centre de la ciutat en un espai de celebració col·lectiva que any rere any reuneix centenars de persones. Ara, després de 45 edicions, es fa una crida oberta a creadors i creadores perquè aportin una nova imatge que sintetitzi l’essència de l’acte i el caràcter de les entitats organitzadores.

Fotografia del Drac de Terrassa de @dunafotografia.

El concurs està obert a qualsevol persona o col·lectiu, que pot presentar-se individualment o en parella. Es busca un disseny concís, identificable i fàcilment adaptable als diversos suports de comunicació: cartells, samarretes, xarxes socials o materials de marxandatge. L’estil és lliure, però el logotip haurà de poder reproduir-se correctament tant en color com en versió monocroma.

Les propostes s’hauran de presentar en format digital i hauran d’anar acompanyades d’una breu explicació justificativa del concepte. El termini de presentació finalitza el 28 de febrer de 2026 a les 23.59 h, i el veredicte es farà públic, com a màxim, el 29 de març de 2026, amb posterior presentació oficial a la ciutat.

El disseny guanyador rebrà un premi econòmic de 150 € i, a més, l’oportunitat de viure el Raval Infernal des d’un punt privilegiat: el balcó de l’Ajuntament, amb una persona acompanyant.

AQUÍ trobareu l’enllaç amb les bases completes del concurs, amb tota la informació detallada sobre requisits tècnics, criteris de selecció i condicions de participació.

Des de Bestiari col·laborem amb orgull a l’exposició troncal de la cinquena edició del Festival 42, una proposta que reivindica la força i la vigència de la mitologia catalana i que, després de la seva presentació inicial, itinerarà per diverses biblioteques de Barcelona al llarg de tot el 2026.

La nostra tradició mitològica és un univers ple de criatures, herois i llegendes que formen part de la memòria col·lectiva del país. Tot i que sovint ha quedat a l’ombra d’altres imaginaris més internacionalitzats, com el nòrdic o el celta, la mitologia catalana conserva una riquesa narrativa extraordinària. Avui, aquest llegat esdevé font d’inspiració per a autors i autores de gènere fantàstic que revisiten els relats de transmissió oral d’arreu del territori català per crear noves històries i reinterpretar personatges ancestrals.

Il·lustracions de Laia Baldevey

L’exposició reuneix una selecció d’una quinzena de figures emblemàtiques del nostre folklore. Hi trobem personatges com Joan de l’Os, que connecta amb l’arquetip del superheroi americà; llegendes com la del Serpent, que ens recorden Bola de Drac; o símbols com les espases constel·lades, que ens remeten a tradicions cavalleresques d’arreu d’Europa, com les del Cicle Artúric. Aquest joc de miralls permet situar la mitologia catalana dins el mapa global de la narrativa fantàstica.

La mostra compta amb les il·lustracions de Laia Baldevey, comissària del projecte i reconeguda per la seva tasca de divulgació visual de l’imaginari mitològic català. Entre les seves obres destaca Mitologia dels Països Catalans i Mitologia de la muntanya de Montserrat. 

Des de Bestiari hi col·laborem aportant material vinculat al bestiari català, posant en valor les figures festives que, encara avui, mantenen viu aquest univers simbòlic als carrers i places del país. Per a nosaltres, aquesta exposició és una oportunitat per reforçar el pont entre la cultura literària i la cultura popular, entre la llegenda i la festa.

Itinerància 2026

La mostra iniciarà el seu recorregut per la xarxa de biblioteques de la ciutat:

• Biblioteca Joan Miró — del 14 de gener al 20 de març de 2026
• Biblioteca Barceloneta – La Fraternitat — del 24 de març al 29 d’abril de 2026
• Biblioteca El Carmel – Juan Marsé — del 2 de maig al 10 de juliol de 2026
• Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda — del 15 de juliol a l’11 de setembre de 2026
• Biblioteca Montserrat Abelló — del 15 de setembre al 13 de novembre de 2026
• Biblioteca Collserola — del 13 de novembre de 2026 al 7 de gener de 2027

Amb aquesta itinerància, la mitologia catalana continuarà viatjant i trobant nous lectors i lectores, demostrant que les nostres llegendes no són només patrimoni del passat, sinó matèria viva per imaginar el futur.