Agregador de canals
Gaudir amb Gaudí
Descobrir la Basílica de la Sagrada Família amb tots els sentits
Per Nadal l'originalitat és tornar a l'origen
Visites als diorames del Monestir de Santa Maria de Solius
Castrum. Armats de Mataró
Festa Major de Sant Magí de Tarragona
Bestiari impulsa un dels projectes de recerca sobre drets culturals millor valorats pel Ministeri de Cultura
Text: Arnau Cristóbal
Cada cap de setmana, milers de persones surten al carrer per donar vida a la cultura popular. Darrere de cada bèstia, de cada cercavila, de cada ball, de cada festa major, hi ha hores de reunions, assajos, restauracions, aprenentatges compartits i una xarxa de persones que dediquen temps, coneixement i il·lusió a mantenir viu un patrimoni que és de tothom.Poques vegades, però, ens aturem a pensar què hi ha darrere de tot això.
Què fa possible que aquestes comunitats continuïn existint? Com s’organitzen? Quins reptes afronten? I, sobretot, quin paper tenen en un concepte que cada vegada pren més força dins les polítiques culturals: els drets culturals.
Per respondre aquestes preguntes, Bestiari ha iniciat un projecte de recerca que analitzarà els models associatius de la cultura popular i la seva contribució a l’exercici efectiu dels drets culturals a Espanya.
Es tracta d’una investigació que neix amb una voluntat clara: aportar coneixement útil al conjunt del sector i contribuir a explicar, amb dades i evidències, allò que les entitats fa molts anys que demostren des de la pràctica.
Durant dècades hem explicat la cultura popular sobretot des de la seva dimensió patrimonial. I és cert: les nostres festes, els nostres rituals, les nostres bèsties i les nostres tradicions formen part del patrimoni cultural immaterial que hem rebut i que tenim la responsabilitat de transmetre.
Però la cultura popular és molt més que conservar el passat. És un espai on s’aprèn a participar, on es comparteixen responsabilitats, on conviuen persones de diferents generacions, on s’acullen nous membres i on es construeixen vincles que difícilment neixen en altres àmbits.
Quan una persona entra en una colla no només aprèn a portar una bèstia, a tocar un tabal o a organitzar una festa. Aprèn també a formar part d’una comunitat.
I això és, precisament, un dels fonaments dels drets culturals: que totes les persones puguin participar activament en la vida cultural de la seva comunitat, crear cultura i transmetre-la.
L’estudi vol analitzar aquesta realitat des d’una perspectiva que encara ha estat poc explorada. La recerca estudiarà com els diferents models associatius condicionen la participació, la governança, el relleu generacional, la sostenibilitat de les entitats i la seva capacitat per garantir una cultura oberta, inclusiva i arrelada al territori. També identificarà les barreres estructurals que dificulten aquest exercici dels drets culturals i formularà propostes de política pública que ajudin a reforçar el paper de les entitats de cultura popular.
Per fer-ho, es combinarà l’anàlisi comparada dels diferents models existents a diverses comunitats autònomes amb entrevistes a federacions, responsables institucionals, investigadors i persones vinculades al món de la cultura popular.
L’objectiu és construir una fotografia rigorosa del sector que permeti entendre millor com funciona avui i quins són els reptes que haurà d’afrontar en els propers anys.
La qualitat de la proposta ha estat reconeguda pel Ministeri de Cultura, que ha seleccionat el projecte dins la convocatòria estatal d’ajuts per a l’elaboració d’estudis en l’àmbit dels drets culturals.
La investigació ha obtingut 68,5 punts, la segona millor puntuació entre les entitats sense ànim de lucre beneficiàries de la convocatòria, i comptarà amb una subvenció de 33.750 euros per al seu desenvolupament.
Aquest reconeixement suposa un aval a una manera d’entendre la cultura popular que va més enllà de la preservació del patrimoni i la situa com un actor imprescindible en la construcció d’una societat més participativa, cohesionada i democràtica.
Aquest no serà un estudi fet des d’un despatx.
Durant els propers mesos, el projecte incorporarà la veu de federacions, entitats, investigadors, administracions públiques i professionals de la cultura. La voluntat és que les conclusions neixin del diàleg amb les persones que fan possible la cultura popular cada dia.
Per això, Bestiari compartirà l’evolució dels treballs i els principals avenços de la investigació a través dels seus canals de comunicació, convidant el conjunt del sector a seguir-ne el desenvolupament.
Perquè entendre millor la cultura popular és també una manera de cuidar-la.
I perquè, quan una comunitat participa de la seva cultura, no només conserva un patrimoni: exerceix un dret.
Dades del projecte
Projecte: Models associatius de cultura popular i exercici efectiu dels drets culturals a Espanya: anàlisi comparada, barreres estructurals i propostes de política pública.
Impulsa: Federació Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya.
Finança: Ministeri de Cultura.
Convocatòria: Ajudes per a l’elaboració d’estudis en l’àmbit dels drets culturals (2026).
Valoració obtinguda: 68,5 punts (segona millor puntuació entre les entitats sense ànim de lucre beneficiàries).
Import de la subvenció: 33.750 €.
Festa Major d'El Port de la Selva
Els Pastorets de Granollers
El Seguici Popular de Santa Tecla protagonitza la nova obra de Jordi Bertran
L’autor analitza els orígens i l’evolució del Seguici, posant en relleu com aquesta manifestació ha sabut preservar la seva essència mentre incorporava noves recuperacions i aportacions. El llibre explica els diferents elements que formen part de la celebració, des del bestiari i els balls fins als entremesos, la música que acompanya la festa o qüestions vinculades amb el foc pirotècnic.
L’obra també aprofundeix en el paper que el Seguici ha tingut en la construcció de la identitat cultural de Tarragona i en la implicació de les entitats i de la ciutadania per mantenir viu aquest patrimoni. El resultat és una mirada rigorosa però alhora divulgativa, pensada tant per als estudiosos de la cultura popular com per a qualsevol persona interessada a conèixer millor una de les festes majors més destacades de Catalunya.
Bestiari del Seguici Popular de Santa Tecla. A l’esquerra, la Víbria, a la dreta, el Drac de Sant Roc.
La presentació de l’obra va tenir lloc el passat 13 de juliol al Seminari de Tarragona, en un acte que va reunir diverses personalitats vinculades a l’àmbit acadèmic i cultural. L’esdeveniment es va plantejar en format de col·loqui i va comptar amb la participació de Francesc Massip, catedràtic d’Història del Teatre i director de la tesi de l’autor, així com d’Antoni Jordà i Montserrat Canela.
El llibre, editat per Cossetània Edicions, recull part de la tesi doctoral de Jordi Bertran sobre el cicle festiu de Santa Tecla i el Corpus, defensada el 2024 a la Universitat Rovira i Virgili i guardonada el 2025 amb el Premi Josep M. Pujol a la millor tesi d’Humanitats i Ciències Socials.