La jornada reunirà deu figures festives de foc de cinc municipis catalans i oferirà activitats familiars, música, plantada de bèsties i cercaviles pels carrers del centre.
Granollers celebrarà el dissabte 24 d’octubre la 31a Mostra de Bestiari, una trobada organitzada per la Colla del Drac de Granollers que tornarà a situar el bestiari festiu al centre de la programació cultural de la ciutat. La jornada comptarà amb la participació de deu figures, tres d’amfitriones i set de convidades, procedents de Granollers, Santpedor, Mataró, Sant Jaume dels Domenys i Llinars del Vallès.
Les activitats es desenvoluparan entre les 11.30 h i les 21 h, amb propostes adreçades a públics de totes les edats. La programació combinarà espais de trobada i descoberta del bestiari amb música, activitats familiars i els actes vinculats a la cultura del foc. L’accés serà lliure i gratuït.
Cartell de la 31a Mostra de Bestiari a Granollers (2026)
La plaça de la Porxada serà un dels punts centrals de la Mostra, que al llarg del dia permetrà conèixer de prop les figures participants. Entre les activitats previstes hi haurà la plantada de bèsties, un concert vermut a càrrec d’Els Quatrevents i una cercavila musical en què les colles interpretaran les seves pròpies composicions, tant durant les presentacions com al llarg del recorregut.
La programació culminarà amb la cercavila de foc, un dels actes més destacats de la jornada. Les figures recorreran diversos carrers del centre de Granollers en un itinerari que començarà a la plaça de la Porxada i continuarà pels carrers de Barcelona i del Príncep de Viana, la plaça de la Corona, el carrer d’Anselm Clavé i el carrer de Marià Maspons.
El recorregut finalitzarà a la plaça de Josep Barangé, on les colles protagonitzaran una encesa conjunta per posar el punt final a la celebració.
Fotografia del Drac de Granollers, de Fran Lorenzo.
Enguany participaran…
- Drac de Sant Jaume dels Domenys
- Drac de Mataró
- Dragalió de Mataró
- Bou Brufat de Santpedor
- Bou Brufadet de Santpedor
- Corb Borni de Llinars del Vallès
- Mini Bornis de Llinars del Vallès
- Drac de Granollers
- Drac Petit de Granollers
- La Granota de Can Bassa
Horaris
11 h Arribada de les colles participants i descàrrega de les bèsties a la Plaça de l’Església.
11.30 h Plantada de bèsties sota la Porxada.
11.30 h Concert Vermut amb el grup Els Quatrevents i servei de bar amb la parada de marxandatge del Drac a la Porxada.
17 h Cercavila de Músics des de la Porxada
18 h Recepció institucional amb les autoritats.
19 h Presentació i Ball de Lluïment individual de cada bèstia amb foc a la Plaça de la Porxada.
20 h Cercavila de Foc.
En acabar Càrrega de les bèsties i sopar de germanor de les colles participants.
Des de fa més de 30 anys, la Colla del Drac de Granollers organitza la Mostra de Bestiari de Foc amb el propòsit de convertir la ciutat en la «terra del bestiari festiu» durant una jornada sencera. L’esdeveniment s’ha establert com una cita emblemàtica dins el calendari festiu del Vallès Oriental i de Catalunya.
*Fotografia de la portada del Drac de Granollers, de Joel Mesas
Reviu a través d'imatges el concurs d'un dels elements gastronòmics més propis i identificatius de la ciutat de Tarragona, el romesco. L’any 1951 es va organitzar el primer concurs de mestres romescaires. El 1977 es va decidir que el concurs es faria de forma biennal i fins avui s'han fet 29 concursos. L'exposició "El concurs de mestres romescaires en imatges" rememora els 75 anys d'aquesta tradició. Consulteu tots els detalls al web del Port de Tarragona. Darrera actualització: 18/06/2026
Joan Tomàs i Parés va ser un músic molt actiu, entregat incansablement a la cultura del país. La seva aportació al patrimoni cultural català és insubstituïble, tant per la quantitat com per la qualitat de la seva obra, a través de l’estudi, la investigació i la transmissió en classes, escrits, conferències i concerts. Va realitzar una important tasca de recerca i recull de cançons, danses i músiques instrumentals populars. Va treballar per preservar i promoure la música popular com a patrimoni de la cultura catalana. També va ser un dels grans impulsors del moviment coral català i de la renovació pedagògica musical i rítmica. Totes aquestes idees immerses en la seva personalitat queden manifestes, també, en les seves composicions. Totes les persones que el van conèixer expressen d'una o altra manera que Joan Tomàs era una bona persona, afable, dolça, humil i senzilla. Donava el seu amor a través de la música i el seu mestratge, entregat als altres i als ideals de fer cantar bé i d'educar el gust per la bona música. Amb la seva manera de fer, a més de música, encomanava la seva bonhomia i ensenyava a estimar. Creia fermament que l'educació musical havia d'arribar a tothom. Joan Tomàs no deixava perdre un cor. Als cors hi ensenyava música, i a les escoles hi creava corals. A les seves mans els cors creixien i molts esdevenien orfeons. Músic de tot cor, Joan Tomàs i Parés, 1896-1967, és, doncs, el nom de l'exposició que commemora els 125 anys del naixement del mestre Tomàs. Més informació Exposició "Músic de tot cor, Joan Tomàs i Parés, 1896-1967" al web del Departament de Cultura Dins del programa d'exposicions itinerants de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Darrera actualització: 18/06/2026
L’exposició recull unes pinzellades de la cultura i els sabers populars que han prestat atenció i acompanyament a les dones en el seu trànsit vital d’arribada a l’edat reproductiva i la finalització d’aquest període. Aquesta mostra pot servir, si així es desitja, com un motiu de reflexió sobre el tractament que s'ha concedit al cos de les dones els últims cent anys. Però també de l’atenció que s'ha prestat als coneixements de les dones sobre la seva pròpia salut, el seu propi cos i els seus propis desitjos. Aquest llarg període vital de les dones comprèn des d’abans de la menarquia (primera regla) fins a molt més enllà de l'última gota de sang menstrual. La societat ha creat tot un dispositiu cultural de control, tabús, atencions, pressupòsits, especulacions, patiments, plaers, i sobretot de silencis entorn el cos femení. Ser dona no ha estat mai una tasca fàcil, ni mai han estat igual les formes d’aprendre a ser-ho. Cada societat i moment històric elabora un dispositiu de transferència de coneixement. Actualment, bona part del món viu i consumeix sota els dictàmens de les necessitats generades pel capitalisme. El cos de les dones se situa en el focus d’un mercat que sembla haver trobat un gran negoci inesgotable. Els cicles vitals de les dones es presenten sota una presumpta identitat femenina estandarditzada i universal susceptible de ser medicalitzada, modelada, atenuada, modificada, etc. Però, sempre ha estat així? Les dones no han recorregut sempre a Internet o a la medicina convencional o alternativa per conèixer el seu cos i fer front a les transformacions fisiològiques que experimentaven. El que es proposa en aquesta exposició és una lectura etnològica sobre aquesta temàtica: Com les dones catalanes han après i han compartit sabers sobre les transformacions fisiològiques del seu cos Com han afrontat reptes com la fecunditat, l’avortament, la sexualitat, etc. Cultura material i immaterial en referència al cos de les dones Com la societat ha modelat i conformat la sexualitat i la salut de les dones Més informació Exposició "El cos de les dones" al web del Departament de Cultura Dins del programa d'exposicions itinerants de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Darrera actualització: 18/06/2026
Festa de Moros i Cristians que arriba a la vuitena edició a la Vila de Gràcia. La jornada inclou una entraeta amb les filaes Templaris Albaida i Pirates Berberiscos de la Vila Joiosa, acompanyades per la Societat Musical de la Pobla de Vallbona La Valenciana i La Colla Borumbaia. L'activitat comença a les 11 h amb ambient festiu. A les 12 h s'inicia l'entraeta al carrer Gran de Gràcia amb el carrer de Santa Àgata. El recorregut transcorre pel carrer Gran de Gràcia i finalitza a la plaça de la Vila. En acabar la desfilada, té lloc un dinar popular al carrer de Còrsega, 335. La jornada continua amb l'actuació de La Mentireta BCN. La festa disposa d'espai de cures i compta amb la presència de la Xarxa Feminista del País Valencià. Consulta més informació sobre la 8a Festa de Moros i Cristians de la Vila de Gràcia a la Casa València a Barcelona. Darrera actualització: 08/10/2026
La Festa de Tardor de Sant Feliu de Llobregat se celebra del 8 al 12 d’octubre de 2026. La festa combina cultura popular, foc, música i propostes familiars. El programa comença amb el repic de campanes, el lliurament del Mocador d’Honor, el Seguici i el Ball d’Entremesos. Entre els actes destacats hi ha les matinades de grallers, la Trobada de Gegants i Capgrossos, la Diada Castellera de Sant Rarimi, les cercaviles, les tabalades, el Correfoc, el Correfoc infantil, les ballades de sardanes i els espectacles de titelles inspirats en les llegendes del Drac i la Garsa de Sant Feliu. El dissabte 10 d’octubre, a les 13.15 h, la plaça de Lluís Companys acull la presentació del nou ball de bastons, al final de la Cercavila de Bastoners. Els Ministrils de Sant Feliu n’han fet la interpretació i els arranjaments a partir d’una peça de l’Obra del Cançoner Popular Català de Joan Amades, recollida l’any 1931. La programació musical inclou concerts d’Els Catarres, Ginestà, Vania, La Estrella de David, Bons Nois, Los 40 On Tour i les orquestres La Girasol i Millenium Grup, entre altres artistes i formacions. La festa acaba el 12 d’octubre amb la Cercavila de Colles, la missa de Sant Rarimi, el concert de la Banda Simfònica Ciutat de les Roses, les sardanes amb la Cobla Sant Jordi, les havaneres amb La Bella Lola, els Ministrils Marxing Band i el repic de campanes de final de festa. Diversos actes inclouen pirotècnia, trabucs, foc i sons forts. El programa disposa d’espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda i de trams tranquils en alguns recorreguts. Consulta més informació sobre la Festa de Tardor al web de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Darrera actualització: 07/10/2026
La Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt, nascuda el 1988, és un certamen de referència dedicat al torró, la xocolata i els productes agroalimentaris de qualitat. Se celebra el segon cap de setmana d’octubre i combina exposició, gastronomia i activitats per a tots els públics. La fira ofereix demostracions i tastos a l’Aula del Gust, l’Aula del Tast i l’Espai de la Cuita, amb la participació de cuiners, pastissers i productors de proximitat. També s’estén pels carrers d’Agramunt amb parades d’artesania i alimentació, activitats infantils, patrimoni cultural, música en directe i espais gastronòmics, convertint la visita en una experiència per a tots els sentits. Més informació a la web de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra Darrera actualització: 07/10/2026
L’any 1048 se cita per primera vegada la fira de la Seu d’Urgell, considerada la primera fira documentada a la península Ibèrica. El rei Pere el Cerimoniós va autoritzar que la fira de la Seu s’iniciés per Sant Simó i Sant Judes, el 27 d’octubre, una data i una denominació que s’acabarien consolidant. La ubicació de la ciutat, al mig del Pirineu i en un important nus de comunicacions, és fonamental per entendre aquest dinamisme econòmic en el segle XI. Ja uns anys abans de la fira es troba documentat també el mercat de la ciutat. També hi té lloc la Fira de Formatges Artesans dels Pirineus, de caràcter agroalimentari i d'àmbit internacional, on hi participen productors catalans, aragonesos, bascos, navarresos i francesos, una fira que es consolida any rere any com a plataforma de promoció, difusió i projecció exterior dels formatges elaborats als Pirineus. També s'hi ha organitzat una programació cultural a l'entorn de la fira. Més informació a la web de la Fira de Sant Ermengol Darrera modificació: 07/10/2026
El 37è Cicle d’Orgue de la Catedral de Barcelona presenta vuit concerts amb intèrprets de Catalunya, Espanya, Itàlia, França, Alemanya i la República Txeca. La programació combina figures consolidades, talent emergent, instruments històrics i repertoris de diferents èpoques i estils. Els tres primers concerts tenen lloc a la Capella del Santíssim amb l’orgue històric de 1712 atribuït a Josep Boscà. Aquest canvi d’ubicació coincideix amb les obres de restauració de les voltes de les naus, que afecten l’orgue principal de la Catedral. Lorenzo Ghielmi actua amb la violinista Anna Maddalena Ghielmi; Andrés Cea ofereix un recital en solitari, i Jaime González-Sierra comparteix concert amb el sacabutxista Ramon Marquès. A partir del gener de 2027, els concerts tornen a l’orgue principal de la Catedral. Hi actuen Lucie Žáková, Jordi-Agustí Piqué, Thomas Ospital, Johannes Skudlik i Miquel Carr. El concert de Thomas Ospital s’emmarca en el programa El órgano en las Catedrales, del Centro Nacional de Difusión Musical. Programació 21 d’octubre de 2026: Lorenzo Ghielmi i Anna Maddalena Ghielmi 18 de novembre de 2026: Andrés Cea 16 de desembre de 2026: Jaime González-Sierra i Ramon Marquès 20 de gener de 2027: Lucie Žáková 17 de febrer de 2027: Jordi-Agustí Piqué 17 de març de 2027: Thomas Ospital 21 d’abril de 2027: Johannes Skudlik 19 de maig de 2027: Miquel Carr Consulta més informació sobre el 37è Cicle d’Orgue al web de la Catedral de Barcelona. Darrera actualització: 07/10/2026
El proper 16 d’octubre, a les 19 h, el Cicle BESTIARUM torna amb una nova sessió per reflexionar sobre la relació entre festa, espai públic, convivència i control.
Sota el títol «Festa al carrer. Control i apropiació de l’espai públic», la conferència anirà a càrrec de Marta Contijoch Torres, antropòloga social i membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU).
Contijoch és doctora en Antropologia Social i ha centrat bona part de la seva trajectòria investigadora en l’antropologia urbana, la cultura popular i els usos de l’espai públic. La seva recerca s’ha interessat per les relacions entre ciutadania, institucions, pràctiques col·lectives i formes d’apropiació de la ciutat.
Què passa amb el carrer quan arriba la festa? Durant unes hores, places i carrers deixen de tenir els seus usos habituals i es converteixen en espais de celebració, trobada i participació. Però aquesta ocupació de l’espai públic també està travessada per normes, permisos, límits, interessos i conflictes.
Qui decideix com i quan es pot ocupar el carrer? Quins usos de l’espai públic es consideren legítims? Com es negocien el dret a la festa, la convivència veïnal i el control de l’espai?
A partir d’aquestes preguntes, la sessió proposarà una mirada crítica sobre la festa com a forma d’apropiació temporal del carrer i sobre les negociacions que es produeixen entre entitats, administracions, veïnat i altres actors que comparteixen l’espai públic.
L’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU), del qual forma part Marta Contijoch, treballa precisament sobre les diferents formes de conflicte, apropiació, regulació i resistència que es produeixen a les ciutats contemporànies.
Divendres 16 d’octubre
19.00 h
C. Nou, 27 – Sant Vicenç dels Horts
La conferència també es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de Bestiari.
La Tria de Mulats d'Espinavell és un mercat tradicional dels cavalls de raça bretona que a l'estiu han pasturat a la muntanya de Rojà (França, al Conflent, en els vessants del Canigó). Els pagesos de Molló conserven des del Tractat dels Pirineus (1659) el dret de pastura en aquelles terres, avui franceses. El dia de Sant Eduard (13 d'octubre), a mig matí, els animals baixen a les Planes d'Espinavell; a la tarda, les eugues són separades dels seus pollins (mulats). Aquelles restaran als cims d'Espinavell fins a la diada de Tots Sants. Durant tot el dia hi haurà una fira comercial amb venda de productes artesanals. Com a activitat complementària, el diumenge 12 d'octubre hi ha l'arreplegada del bestiar per part dels ramaders a la muntanya d'Espinavell (al llarg de la tarda). Consulteu tots els detalls al web de l'Ajuntament de Molló. Darrera actualització: 7/10/2026
La 2a Fira del Vi i el Cava de Castellbisbal reuneix vuit cellers i projectes vinícoles de diferents territoris i denominacions d’origen. La proposta inclou vins tranquils i escumosos, amb una presència destacada del Penedès i el cava. Hi participen Ramon Canals, Canals & Munné, Jean Leon, Cadevall, Ça Liula, Witty Wines, VAdeUVAS i Raíces. L’oferta gastronòmica inclou rebosteria salada i dolça de Milú by El Cafetal, empanades argentines de La Original i pinxos casolans de l’Associació RuVins. Durant la fira hi ha música ambiental i un punt de refrescos i vi sense alcohol. Consulta més informació sobre la 2a Fira del Vi i el Cava al web de l’Ajuntament de Castellbisbal. Darrera actualització: 06/10/2026
Jornada que vol posar en relleu els vincles entre els Xiquets de Valls, la cultura de la Renaixença i la figura d’Antoni Gaudí. Aquesta activitat està emmarcada dins la commemoració de l'Any Gaudí. Darrera actualització: 6/10/2026
La Fira de Sant Lluc d’Olot és una fira multisectorial amb més de 700 anys d’història. La programació s’estén per diferents espais del centre de la ciutat i s’articula al voltant de la Fira Ramadera, la Fira del Dibuix i la Fira del Vehicle d’Ocasió. La Fira Ramadera presenta races de boví, oví, cabrum i equí procedents d’explotacions de la Garrotxa i de les comarques veïnes. La 71a Fira del Dibuix d’Olot reuneix artistes sota les voltes de la plaça de Josep Clarà. La 16a Fira del Vehicle d’Ocasió exposa més d’un centenar de vehicles d’ocasió, de quilòmetre zero i de gerència. La programació també inclou el Fòrum Sant Lluc. Veus de la Pagesia, el mercat extraordinari de roba, el mercat d’artesania, el mercat de creadors de La Iera, la Fira del Disc, el mercat de col·leccionisme i andròmines, la trobada de puntaires i la primera Fira de Literatura Musical d’Olot. El Firal acull l’Espai Tast i una mostra de productors de quilòmetre zero. Altres propostes són Olot Dibuixa, Tastajocs, la Grangeta del Gall Zoti, el Ball del Porc i el Xai, la Cursa de Sant Lluc, activitats de promoció de l’activitat física i un espai dedicat a l’eficiència energètica i les energies renovables. Consulta més informació sobre la Fira de Sant Lluc d’Olot al web Descobreix Olot. Darrera actualització: 06/10/2026
Exposició que vol posar en relleu els vincles entre els Xiquets de Valls, la cultura de la Renaixença i la figura d’Antoni Gaudí. Aquesta activitat està emmarcada dins la commemoració de l'Any Gaudí. Darrera actualització: 6/10/2026
Parteix de la voluntat de crear un espai marc on reunir la col·lecció de la comparseria festiva municipal i d’obrir-lo, també, als altres grups, comparses, elements i motius festius que configuren la cultura tradicional i popular de la ciutat de Lleida, amb una especial incidència en la Festa Major, de tal manera que hi siguin representats igualment. A la Casa dels Gegants hi podreu veure: Els Gegants que formen l’actual grup dels Gegants de Lleida. Els Capgrossos de la comparsa municipal. Els Cavallets del Ball de Cavallets. Les Trampes i el Penó, juntament amb els vestits dels Heralds, Signífers i Pregoner. Els Marraquets de Lleida. El Marraco que s'hi fa present a través de diferent material gràfic. El Ball de Bastonets, el Ball de Moros i Cristians i la Moixiganga. Breu Història de la Festa Major de Lleida. Més informació a la web de la regidoria de cultura de la Paeria Darrera actualització: 06/10/2026
El cap de setmana del 24 i 25 d’octubre, Arbúcies celebra una nova edició de la Fira de la Tardor, la gran cita amb els productes, els sabors i la cultura del Montseny en plena explosió de colors. Durant dos dies, el centre del poble es transforma en un espai de descoberta i experiència: mercat d’artesania i productes de proximitat, mostra d’oficis tradicionals, tallers participatius i activitats familiars que conviden a viure la tardor amb tots els sentits. La castanya, els bolets i els productes de temporada tornen a ser protagonistes en una programació que combina gastronomia, tradició i dinamització cultural. Tastets, demostracions culinàries i propostes divulgatives posen en valor el patrimoni agroalimentari de la Vall d’Arbúcies. La música tradicional també té el seu espai destacat amb la 42a edició de la Festa del Flabiol. Flabiolaires i músics d’arreu es troben a Arbúcies per compartir repertori, experiències i coneixement al voltant d’un dels instruments més emblemàtics del país. Concerts, tallers, xerrades i activitats divulgatives converteixen la vila en punt de referència de la cultura musical tradicional durant tot el cap de setmana. Consulteu tots els detalls al web de l'Ajuntament d'Arbúcies. Darrera actualització: 5/10/2026
La mostra, organitzada per la Colla del Bitxo del Torrent Mitger de Terrassa, va repassar deu edicions de la Trobada de Bestiari Can Roca Crema
Del 19 de setembre a l’1 d’octubre, la Biblioteca del Districte 5 de Terrassa va acollir l’exposició “Foc i bèsties. 10 trobades Can Roca Crema”, una mostra organitzada per la Colla del Bitxo del Torrent Mitger de Terrassa amb motiu de la desena edició de la Trobada de Bestiari Can Roca Crema.
La inauguració es va celebrar el dissabte 19 de setembre i va comptar amb la participació de la Colla del Bitxo del Torrent Mitger i del tinent d’alcalde de Projecció de la Ciutat i regidor de Cultura Popular, Joan Salvador.
L’exposició servia per repassar la trajectòria d’una trobada que va néixer l’any 2015, en el marc del 30è aniversari de la Colla del Bitxo del Torrent Mitger. En aquella primera edició es van convidar una trentena de bèsties de foc a participar en la trobada Can Roca Crema. Des d’aleshores, la plaça de Can Roca s’ha convertit, cada primer dissabte d’octubre, en l’escenari d’una celebració marcada pel foc i el bestiari festiu, amb l’excepció dels anys en què la pandèmia de la Covid-19 va obligar a aturar l’activitat cultural i festiva.
Al llarg de les diferents edicions, una seixantena de bèsties de foc han passat per la plaça de Can Roca. L’exposició en recollia una selecció a través d’imatges que permetien descobrir les bèsties participants en cadascuna de les trobades.
La mostra es va estructurar a partir dels cartells de les deu edicions de la Trobada de Bestiari Can Roca Crema, acompanyats de fotografies de les bèsties que hi havien participat. També hi tenien un espai les colles de diables infantils que van formar part de la trobada entre els anys 2018 i 2024, juntament amb els Bitxaires, la secció infantil i juvenil de la Colla del Bitxo del Torrent Mitger de Terrassa.
Un dels apartats de l’exposició estava dedicat a Dolors Sans, constructora de bestiari i autora de totes les bèsties convidades a la desena edició de la Trobada Can Roca Crema. Aquest espai volia reconèixer la seva trajectòria i posar en valor la seva aportació al patrimoni cultural a través de la construcció de bestiari festiu. Alhora, la mostra reivindicava la presència de referents femenins en un àmbit on les dones encara tenen una representació minoritària.
Els cartells de les diferents edicions també van permetre veure com ha evolucionat la imatge de la trobada al llarg dels anys. Tot i els canvis en el disseny, hi ha un element que s’hi ha mantingut present en totes les edicions: el Bitxo del Torrent Mitger. En cada cartell hi apareix representat d’una manera diferent, amb més o menys protagonisme, però sempre com a símbol i amfitrió de la Trobada de Bestiari Can Roca Crema.
Les bèsties de foc prenen vida quan les persones que les porten les fan caminar, ballar, saltar… Però, sobretot, mostren el seu caràcter i es transformen quan comencen a cremar. La combinació de colors i de diferents tipus de material pirotècnic poden fer canviar el seu aspecte i fer volar la nostra imaginació. Les bèsties es converteixen en un autèntic espectacle en moviment, un art efímer que capturem amb les imatges per poder-lo preservar. I l’exposició és una selecció d’aquestes imatges capturades durant la celebració de les trobades de bestiari Can Roca Crema.
A través de les imatges, “Foc i bèsties. 10 trobades Can Roca Crema” va permetre conservar i compartir alguns d’aquests moments viscuts al llarg de deu edicions de la trobada, posant en valor el foc, el bestiari i la participació de les colles en aquesta celebració de la cultura popular a Terrassa.
La Sala 2 de Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera, acull fins a l’1 de novembre de 2026 una exposició de pintura de Joaquín Balada, pintor autodidacte nascut a la Sénia i resident a Jesús. La mostra presenta una obra figurativa i realista, amb paisatges, marines, natures mortes i figures humanes. Balada treballa principalment amb pintura a l’oli i destaca per una pinzellada segura, una àmplia paleta cromàtica i una especial sensibilitat a l’hora de representar les persones i transmetre emocions. Les seves obres conviden a descobrir escenes i elements quotidians a través de colors, textures i mirades, reflectint aspectes de la vida com la fragilitat, la saviesa, la plenitud i el pas del temps. Podeu consultar més informació al web Darrera actualització: 02/10/2026
El Col·loqui de Tardor, organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB) i la Universitat de Girona (UdG), analitzarà per primera vegada de manera conjunta les festes i tradicions populars de Banyoles i del Pla de l’Estany. Les sessions abordaran la Festa Major de Banyoles, les festivitats religioses, les celebracions tradicionals dels municipis de la comarca i la seva difusió en l’àmbit educatiu. També s’oferirà una visió comparativa amb altres manifestacions culturals de Catalunya. El col·loqui combinarà la perspectiva històrica amb l’anàlisi de l’evolució actual de les tradicions i el paper de les entitats i dels centres educatius en la seva preservació i transmissió. Programa del XXXII Col·loqui de Tardor "Festes i tradicions del Pla de l’Estany" (pdf). Darrera actualització: 02/10/2026
